Historia de la festa de la Mercè, barcelona

  

Aixì es presenta el cartell de la festa de la Mercè... però el començament de la historia va ser .....

Bernat Martorell, segle XV
Martiri de santa Eulalia.

Una noia, de 13 o 14 anys baixa sovint a la Barcelona del segle III per vendre ous d’oca des d’un poblet proper a la ciutat. Es diu Eulàlia i és bonica. És cristiana en un mal moment, quan l’emperador romà Dioclecia va agafar mania als adeptes a la nova religió i volia treure-se'ls de sobre. A Barcelona,  una colla de psicòpates lleials a l’emperador es reuniren per complir els desitjos del capitost roma i fer mèrits. El prefecte va treure del calaix la llista de turments i la pobre donzella va patir el impossible, cosa que no va ser endebades, ja que els barcelonins pensant en els patiments de la noia, trobaven que les seves pròpies angúnies eren poc menys que confits.

Veureu. Primer molt educadament varen preguntar a l' Eulàlia si volia canviar de Deu... Els romans en tenien molts i variats, i ella podia escollir. Però va dir que no...  Va ser assotada, i no va canviar d’opinió. Amb garfis li van ferir el cos... va dir no. Van posar sota els seus delicats peus un braser... res de res. Em fa mal dir-ho, però ni els guionistes americans tindrien tanta imaginació. Li tallaren els pits, seguia dient no. La van ficar dins una bota plena de vidres trencats i la feren rodolar per un carrer, la pobre noieta, una mica feta una pena, nosaltres de saber això també estem fets una pena... en lloc de curar-la li van fregar les ferides amb pedra tosca...(havien de ser molt i molt dolents) El Senyor a qui l' Eulàlia adorava podia haver fet un miracle, d’altres ja n'havia fet, no sabem en què pensava, i els psicòpates la van remullar amb plom desfet... la van llençar a un pou de calç i per veure si moria d’una vegada la van clavaran en un  creu en aspa, terrible càstig pels malfactors... i la van deixar en un camp a prop la ciutat.  Al cap de poc, ja de negra nit  un bon home la va despenjar, va rentar el seu cos i la enterrà.

La seva història va córrer per la ciutat i la gent li demanava favors, que es veu que concedia i la van fer santa i cap el segle VIII patrona de la ciutat de Barcelona... encara que per aquells temps no es celebraven festes majors.

Els sarrains, segles desprès varen pendre estimació vers les costes catalanes i arribaven amb velers a per esclaus que després venien en els seus mercats o demanaven rescat. Això neguitejava molt un monjo, Raimon de Penyafort, que va decidir que era menester fer alguna cosa. El dia 1 d’agost del 1218 es presentà davant el Rei En Jaume I, i es va trobar que aquest estava parlant amb Pere Nolasc, també monjo, que havia anat a palau pel mateix assumpte, i no trigaren gaire tots tres en acordar fer alguna cosa per tal de rescatar els que queien en les ràtzies periòdiques dels sarraïns... En aquells anys es considerava que cap home podia tenir idees importants per ell sol i sempre deien que algú del Cel els havia il·luminat i decidiren dir que la Verge se’ls havia aparegut a tots tres a l'hora per ordenar que es dediquessin a rescatar cristians. Ara anirien de pet al psiquiatra, però en aquell moment van trobar els diners per fer una flota de vaixells.  Dit i fet. Va sorgir l’ordre religiosa que més tard es diria mercedaria i cap a terres sarraïnes, amb la Mare de Deu de la Mercè, com a guia i capitana.

Santa Eulàlia, la que baixava a Barcelona a vendre ous d’oques, seguia sent la Patrona de la ciutat. Però va arribar una invasió de llagosta i la ciutat de Barcelona no es va fiar d’una adolescent que tenia un munt de nafres mal curades al cos i es van encomanar a la Verge de la Mercè que travessava el Mediterrani com si res. No sabem si les llagostes es van avorrir i se’n van anar, el més segur, o la Senyora, amb una revolada del seu mantell les va fer fora, però el cert es que la van fer primera Dama de la ciutat i a la dolça Eulàlia la van enviar a la cripta de la catedral...

Ara anem a la festa de la Mercè a Barcelona... Cambó, un polític català, en un moment de canvi radical de la ciutat i de Catalunya, va fer mans i mànigues per celebrar la primera festa grossa a Barcelona cap el 1902, cosa que no li va costar gaire, doncs era un prohom  molt important de la ciutat i... la mare de deu de la Mercè va triomfar, és una verge amb empenta, no li fa por la mar, ni les tempestes i està orgullosa, prompta a salvar els necessitats, sempre dempeus a la teulada de la casa seva, vigilant,  cara el mar i els vents

I aquest es el programa de la Mercè del 2016.

I ja sabeu a grans trets la historia. 

La ciutat cada 24 de setembre, fa un munt de festes, festasses, jocs, castellers, sardanes, teatre, exposicions, correfocs, concerts, rues, en fi, que tira la casa per la finestra i els carrers van plens, encara que sempre hi ha qui critica el pregó o el pregoner, si a la missa no ha anat el regidor tal, o la regidora qual anava amb un vestit inapropiat... si els focs han estat bé o la font de Montjuïc  no estava tan il·luminada com quan ell era petit... o si hi ha un excés de disbauxa. Aquest son uns soques que es queden a casa, murris, i diuen allò de “Això no va amb mi”... 

Si teniu sang a les venes, us agrada la gresca i us sentiu barcelonins, sortiu a fruir de la festa, i recordeu un moment la llegenda de l' Eulàlia i el gest de la imatge amb la capa moguda per la marinada, des del cim d’una església a prop de la mar. A la fi es una petita historia, o no tan petita, però forma part de la historia barcelonina.

 Francecs Cambo, que entre grans projectes ens va ficar en la Festa per excel·lència de Barcelona.