Translate

diumenge, 27 de març del 2016

la festa de l'os




La festa de l'os es celebra en el Vallespir i algun poble de la Catalunya Sud. Està basat en el mite de la relació home - os en zones d'alta muntanya. Té un significat de supervivència davant la duresa del terreny, i el clima, així com una connotació sexual, ja que es celebra el primer diumenge de carnaval.

La historia sempre és la mateixa.... Una pastoreta està cuidant del ramat en un lloc isolat de la muntanya i els del poble l'adverteixen que tingui cura de l'os... Ella dolça i bonica, té el pensament en altre lloc i quan se'n adona un os de considerables dimensions se la mira amablement. La pastoreta dels Pirineus, dolça i polida, se l' mira com qui no sap que fer, i es desmaia. L'os, pelut camina poc a poc i amb cura l'agafa suaument, es molt considerat, entre els seus braços i agafa la drecera cap el poble. Els pocs habitants del llogaret, no sabem com, ja estan assabentats i treuen de les cases tots els garrots que tenen.

L'os, enamorat de la pastoreta arriba feliç i es troba davant una colla de desarrapats amb pals que corren cap ell. Te temps de deixar a la noieta sobre un pedris i surt potes correu, però els homes li claven la gran pallissa i el deixen malmes. El voldran domesticar però això es impossible i li lliguen una cadena de ferro al coll i el fan servir per anar per les fires. Passat el temps els osos escassejaven i no podien anar per les fires... i un hivern molt dur, a prop del foc, els habitants del poblet van decidir fer una festa divertida el diumenge de carnaval, on l'os seria, com sempre el dolent, ells s'ho passarien pipa i al final el matarien.

El personatge que fa d'os a la festa, repeteix cada any... li deu d'agradar molt,  primer l' embadurnen amb sutge, l'  afaiten en un simulacre de civilitzar la bestia, després surten els caçadors perseguin-lo,  i quan tots estan ben cansats, el lliguen i l'arrosseguen pel poble, els visitants i els visitats queden tots pringats de sutge, corre l'alegria i el vi.... I al final.... sempre perd l'os....




Viella, 1920, aproximadament....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada